Home

Una escletxa s’obre tímidament entre edificacions; un llarg passatge que es va escanyant a mesura que les construccions s’eleven fins gairebé cobrir-lo. Un vianant, indecís, s’endinsa lentament en la penombra. Les seves passes, tantes altres vegades inconscients i mecanitzades, esdevenen un so creixent i deliberat, amplificat pels murs que van acompanyant el recorregut.

La geometria del carrer de Santa Cristina és l’excusa perfecte per convertir el ritme quotidià dels passos del caminant en una experiència a diferents nivells. El ressò de les petjades es tenyeix de color. El recel inicial es converteix en un pas ferm, la sordidesa del carrer en un cromatisme modulat. Marquen el compàs unes ràfegues de llum esbiaixada, escolant-se entre balcons i cornises.

El visitant esdevé gradualment un element més de la composició, pas a pas….és engolit pel ritme.

Autors:  Jordi Ginabreda, Irene Llusent, Teresa Llusent, Albert Serra

amb la col·laboració de  descarga

Fotomuntatge dels autors

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s